Tramuntanades
Salvem les oliveres
Si tens una animeta sensible i avesada al gust per la història i
l’arqueologia emocional, quan viatges a Terra Santa hi ha quelcom que
t’impressiona més que la basílica de Betlem o els carreus de les
muralles de Jerusalem: les oliveres de l’hort de Getsemaní. Més enllà
dels rocs modelats per mil-i-una arquitectures aviciades, aquells arbres
mil·lenaris són un testimoni fidel. Si realment aquest és l’indret
que va trepitjar Jesús, medita el creient, segur que els seus ulls van
veure la mateixa soca que tinc al davant.
Les oliveres són el mapa del passat, la permanència d’una
vida que ens sobrepassa, el dibuix més sòlid de les arrugues dels
nostres avis. Una olivera centenària és una olivera jove; una de mil·lenària
és la constatació que venim d’algun lloc. Mediterrània i olivera són
tan cosins com anxova i oli, tan germans com mar i cel. Sense arrels som
apàtrides, sense terra no som humans. Les oliveres fixen el terreny,
determinen el calendari dels camps i versifiquen la suor dels jornals
del nostre comú passat pagès.
I avui, què en fem de les oliveres velles? Les deportem.
Fixeu-vos en la carretera: no passa cap setmana que no vegem camions
traginant dos, tres, quatre soques vives i desarrelades. Tret dels
mercats de jardineria ran de carretera mateix, visibles sense vergonya,
quina és la destinació de tanta olivera transportada? Petits burgesos
que compren bocins de passat? Sens dubte, no és un exili voluntari. La
deportació forçosa d’oliveres fa pensar en un modern tràfic
d’esclaus, capricis de nou rics que refan la història a cop de
talonari. És tan bonic un camp de golf ben pentinat, amb una olivera inútil
com qui planta un gerani!
Si no deixem les oliveres al seu lloc, el país se’ns morirà
d’un atac d’amnèsia. Perdrem la memòria col·lectiva i acabarem
sent uns urbanites vulgars. Al peu de la muntanya de les Oliveres, a
Jerusalem, l’escenografia del lloc de l’oració i de l’arrest de Jesús,
la nit del Dijous Sant, és avui l’únic motiu que et fa creure que aquella
terra és santa i antiga, pels segles dels segles.
Autor/a : Francesc Cruanyes
Lletranet.com (secció: TREBALLS REALITZATS/articles premsa)
NOTA: Aquest article te COPYRIGHT i és de propietat intel·lectual de l'autor.
LLERS.INFO disposa dels permisos pertinents de l'autor per a incloure'l a la Web.
Una vegada més, gràcies per confiar en nosaltres
Enrera
|
