Tramuntanades
Les pedreres de Llers
Ara que fa no-sé-quants anys que ens vam mobilitzar
davant la legalitat permissiva i les excavadores sense llei per aturar
l’ensorrament dels aiguamolls de Castelló, ara toca frenar l’ensulsiada
de les pedreres de Llers.
Entre Avinyonet de Puigventós, Vilanant i el beneït poble de
les bruixes, el terrer és sembrat de garrigues i penyes, cabanes de
pedra seca i vinyers farcits de rocs. L’orografia del paisatge es manté
així de verge i humana des que els déus van decidir que natura i
pagesia feien bona parella. Durant una colla de generacions, agricultors
i oficinistes van acordar gratar només un xic: un forat aquí, un
esvoranc allà, i la resta, pastures, camins per anar a passeig i marges
per caçar espàrgols. Ha arribat un moment, però, que les excavacions
han esdevingut extraccions massives, el buidatge, sistemàtic, la terra
queda sense pell i les màquines se n’enduen els ossos petrificats. Si
tinguéssim capacitat de sobrevolar el triangle que formen aquests tres
poblets observaríem que la ferida ja no són quatre pelats, la metàstasi
galopa i els cràters es multipliquen.
Conscients del mal i sensibles a la mobilització popular, les
administracions locals s’han afanyat a modificar les disposicions que
permetien barrinar sense parar. Hem vist els alcaldes patir, remenar
paperassa i sortir del despatx per evitar el xerric constant. S’ha
esquivat la majoria d’explotacions projectades, totes menys la que fou
concedida abans de canviar les lleis. I, contra això, qui pot deturar
la dinamita?
Només la constància en la protesta, educada i intel·ligent,
imaginativa i activa, ben publicitada, pot arribar a crear el clima
necessari perquè les instàncies superiors s’interessin per l’afer.
Un ajuntament és massa petit per defensar solet el medi. Plegats hem de
dir prou en nom del desastre natural. Ara toca burxar conselleries, síndics,
presidents. I, en darrera instància, com fa una colla d’anys als
estanys de Castelló i Sant Pere, estirar-se davant les retros. Només
amb signatures, a vegades, no n’hi ha prou.
Autor/a : Francesc Cruanyes
Lletranet.com (secció: TREBALLS REALITZATS/articles premsa)
NOTA: Aquest article te COPYRIGHT i és de propietat intel·lectual de l'autor.
LLERS.INFO disposa dels permisos pertinents de l'autor per a incloure'l a la Web.
Una vegada més, gràcies per confiar en nosaltres
Enrera
|
