|
Que alegres repiquin al vol les campanes
Perquè el meu poble és un poble gran
Rodejat de formoses muntanyes
Que el vetllen i mimen sota un sol brillant
Des dels bells cims del Canigó
Engalanats com una Verge blanca
Dins les nostres llars arriba l’escalfor
De tanta bellesa que el cor avarca
El Roure, Santa Magdalena, i la Mare de Déu del Mont
Aguanten airoses tempestes i tramuntanades
Aguanten arrogants com un roure fort
Avui, demà, i milers de vegades
Pel seus voltants veiem passejar
La gent de la tercera volada
Perquè el metge els ha aconsellat:
"Cada dia, una bona caminada"
I un fa un pas cap aquí, l’altre s’asseu allà
A mi em fa mal aquí, a mi allò d’allà
I aixecant-se poc a poc "Ai!, quin mal la costellada"
Miren la muntanya i diuen: "Demà farà tramuntana"
I baixant pels seus grisos carrerons
Veiem jugar i cantar la mainada
Semblen una flotarada de moixernons
Què boniques les cançons d’aquesta quitxalla!
I què honesta i bona és la seva gent
Treballadora, noble i honrada
Quan un està trist tothom ho sent
I quan tot va bé es fon en una rialla
I és que per a mi no hi ha res
Com el meu estimat poble de Llers
|
