El poble
La nostre història
En aquesta terra dura, on la tramuntana hi bufa amb força, l’home
s’hi ha adaptat passant hores al sol treballant olivars i vinyes,
llaurant amb l’animal i ara amb els tractors. Els pagesos de Llers
tenen la pell bruna i els avis es recorden de temps pitjors, de
pobresa, de molt de treball i d’una guerra que arrasà el poble
antic i obligà a fer-ne un de nou. Tot i les penalitats Llers ha
resistit i ara viu una etapa de certa prosperitat, esdevinguda pel fet
de trobar-se situat molt a prop de la gran Figueres.
Queden com a testimoni de temps passats, les restes dels anomenats
«Dotze Castells de Llers», masies antigues i les soques de velles oliveres.
Pels cellers de les antigues cases i entre les runes dels castells
potser encara s’hi reuneixen els esperits de les sàvies bruixes que
han donat fama a Llers. Ara es diu que no n’hi ha però en temps
passats molta gent de la comarca venia a Llers per tenir tractes amb
les bruixes (per resoldre encanteris, curar malalties, venjar-se
d’enemics....).
A la banda de llevant hi han uns terrenys planers, ja en contacte amb
la plana, on hi passava el «camí de la Calçada» o via romana que
durant l’Edat Mitja fou anomenat camí del Francès i servia de límit
dels antics comtats de Besalú i Empúries-Peralada. Aquesta situació
de frontera durant l’Edat Mitjana convertí Llers en la zona més
fortificada de l’Empordà. La vila tenia un castell baronil del
qual en depenien onze més. El terme del castell era molt més extens
que l’actual municipi. Fins al S. XVII el poble veí de les Escaules
pertanyia a Llers i fins a mitjans del S. XVIII el lloc de Molins (actual
Pont de Molins) també era de Llers.
Un document de l’any 974 esmenta que el monestir de Sant Pere de
Rodes tenia diferents propietats al terme de Llers. El comte Bernat
Tallaferro deixà en testament, l’any 1.020, al monestir de Sant Pere
de Besalú diversos alous situats a la parròquia de Sant Julià de
Llers. Aquest mateix any, els personatges Arnallus, Arnalli de Lerç i el
seu fill Arnallus són al·ludits en el conveni de fidelitat prestat
per Guillem Hug al comte Bernat II de Besalú. Per a aquesta època ja
estava protegit per tres petits castells més: Bellver, Cabrera i
Destorrent. Encara que no eren els únics que protegien, ja que també
estaven el de Montmarí, Hortal, Desvinyol, Desgüell i Sarrai,
encara que una mica més llunyans o en zones no gaires estratègiques
per a la defensa. Més tard tots aquests castells no van poder fer res
per a defensar-se davant "Felipe el Atrevido" el qual
va conquerir el Castell de Llers.
Torre de l'homenatge al Castell de Llers
L’any 1.107 Arnau de Lerç i Bertran de Lerç foren signants en
l’instrument en el qual els comtes de Barcelona, es feien mútua
donació de llurs estats en cas de morir algun d’ells sense fills.
Aquest document preparava el pas legal del comtat de Besalú a la casa
de Barcelona, fet que es produí l’any 1.111 en morir Bernat II sense
hereu. El fet que els senyors de Llers surtin com a signants d’un
document tan important denota llur ascendència dins el comtat.
A la segona meitat del S. XII un altre Arnau de Llers reuní per
herència dos grans feus, el de Llers i el de Cervià de Ter. Els
terrenys comprenien Púbol, dominis a Bordils, Juià, la Pera, Caçà
de Pebràs, Llers, Sant Llorenç de la Muga, Bassegoda,
Rocabruna, Beget i Segueró. Arnau de Llers ostentà la catalania de
Lleida, que va participar en la conquesta d’aquesta
ciutat, l’any 1.149, feta pel comte Ramon Berenguer IV.
Guillem de Cervià, fill d’Arnau, heretà la baronia de Llers i més
tard la vengué al vescomte de Rocabertí (1.270). Moltes d’aquestes notícies
relacionades amb Llers s’han trobat en una obra inèdita datada
l’any 1.730; el «Llibre de Racionaris de la Vila del castell de
Llers» escrit per un regidor del comú de Llers anomenat Gregori
Pallisser.
L’any 1.212 el comte Pere II donava privilegi a Guillem de Cervià
perquè es pogués fer mercat a Llers tots els dilluns.
L’any 1.279 els Rocabertí de Perelada ja consten com a senyors del
castell de Llers que acabava de ser restaurat i reforçat amb millors defenses.
L’any 1.285, després d’una forta i llarga resistència el castell
de Llers fou ocupat per les forces invasores de Felip l’Ardit, que
després de la seva conquesta ja trobaren expedit el camí de Girona.
Segons la Crònica de Bernat Desclot, el cardenal legat del papa, coronà
a Llers a Carles de Valois, fill de Felip, com a rei de
Catalunya-Aragó.
L’any 1.362 consta com a senyor de Llers el vescomte de
Rocabertí, mentre el 1.409 el castell de Llers figura incorporat a la Corona.
L’any 1.549 el castell passà al ciutadà de Barcelona Joan Pujol Reu
i de Soler, i l’any 1.625 el vescomte de Peralada deixava de tenir
dominis i drets a la població de Llers. Tot i això el títol de «barons
de Llers» el posseïren els Rocabertí fins a l’extinció del
llinatge a finals del segle XIX.
Durant l’Edat Mitjana el terme del castell de Llers estava format
per onze castells més. El castell de Molins, de Montmarí i de les
Escaules no pertanyen a l’actual terme de Llers des del segle XVII.
No queden restes dels castells de Bellver (situat prop del de la vila
), Cabrera, Torrent, Castell Desvinyol, el Castell de Güell o el de la Vall (on durant els segles XVI - XVIII s’hi construí una masia).
Durant una època d'esplendor del regnat de Llers, una espurna d'un
fumador en el polvorí va fer que aquest explotés i això va afectar en l'estructura del castell.
Durant la guerra de Successió (1.705- 1.716 ) el castell de Llers fou
ocupat per les tropes felipistes, que el desmantellaren en part. També
sofrí destrosses durant la Guerra Gran. (1.790 - 1.795).
Poc més tard, durant la Guerra de la Independència Espanyola
(1.808 - 1.814), Llers va ser utilitzada per a reconquistar Sant
Llorenç de la Muga i també per a atacar als soldats francesos que assetjaven
el castell de Figueres, cosa que va acabar amb la mort de milers
d'homes dels dos bàndols . Per la part dels espanyols es menciona
molt a un jove anomenat "El Charro" al qual durant la
retirada el van tocar amb 7 talls de metralla a la cama i el van condemnar
a 18 mesos de presó. Cosa que no tindria importància si no fos per
que més tard va ser un dels principals enemics del general de les
forces franceses, Napoleó.
Llers, en estar en una zona propera a la frontera, va ser
protagonista del final de la guerra pirinenca entre liberals i
absolutistes que va donar una clara victòria als absolutistes
gràcies a la ajuda dels francesos i l'enviament dels temuts "Cent
Mil Fills de Sant Lluís".
L’església de Sant Julià de Llers ja apareix esmentada com a parròquia
en el testament de Bernat de Tallaferro de l’any 1.020. Es suposa que
devia existir des de força abans. L’any 1.459 amenaçava ruïna i
hagué de ser restaurada. A finals del S. XVIII fou engrandida
notablement, conservant-se poques parts de l’església antiga.
Aquest darrer temple fou el que es destruí amb l’explosió de
l’any 1.939.
Durant la retirada, una gran part del poble
de Llers volà pels aires com a conseqüència de l'explosió de les
200 tones de dinamita que hi havia emmagatzemada a l'església
parroquial. Franco decretà que es mantinguessin les runes de la part
del poble afectat per a que sempre es recordés la crueltat dels
"vermells". Això va ser al 1.939 poc després d'acabar la
Guerra Civil. La casa on Dalí hi va estar de jovenet (can Dalí) que
era una casa senyorial, també va resultar afectada.
L’església estava separada uns 300 m. del castell, vers nord-est.
Al seu voltant hi havia el barri de Sant Sebastià i una capella. En
aquest barri hi havia hagut l’hospital medieval i el castell de
Bellver (anomenat Castell d’Avall per la seva situació respecte el
castell principal ). La nova església de Sant Julià fou construïda
poc després de l’any 1.939 en l’actual Poble Nou de Llers, a càrrec
de la institució que s’anomenava «De Regiones Devastadas».
Església de Llers
Les restes del castell de Llers encara són força importants. Es troba situat a la part més alta del poble
antic. Es conserva la torre de l’homenatge i la muralla que
l’envolta . Els paraments d’alguns murs daten de l'època
alt-medieval. Consta documentat que l’any 1.276 el vescomte de
Rocabertí hi feu importants obres de restauració. L’any 1.292
aquest castell tenia quinze homes de guarnició. Segons un document
del segle XV, dins el castell de Llers hi havia una capella dedicada a
Sant Esteve, avui desapareguda.
LLERS AVUI DIA
Al voltant del castell hi ha el nucli antic de la vila. Algunes cases
foren reconstruïdes després de l’explosió de l’any 1.939. Són
cases que daten dels segles XVII - XVIII. està situat en la part més
antiga de la població, ocult entre altres edificacions i considerat
patrimoni municipal. Actualment està en estat de restauració. Encara
presenta un bon aspecte la muralla que l'envolta i la torre del
homenatge que té uns tres metres de gruix i es considera la més gran
de la comarca empordanesa. El problema més important que es troben en
el moment de la restauració és que les seves parets estan
esquerdades formant un trencaclosques de quatre peces que estan desplaçats.
Entrada al Castell de Llers
Castell Desvinyol. Documentat al segle XII, actualment es troba totalment desaparegut.
Castell de Molins (Pont de Molins) està sobre una petita muntanyesa,
es troben les restes de la seva torre del homenatge i algunes mostres dels seus murs.
El "Centre Recreatiu de Llers" en una de les
parets laterals que donen al carrer de la Força, presenta un portal adovellat d’arc
de mig punt on hi ha esculpit un personatge masculí. En la façana que dóna al
carrer de la Plaça del Ramal, en una llinda hi ha esculpida una dama i la data
1.638. Segurament representen els esposos que feren aixecar el casal.
  
Capitells de la parella i un escrit que data del 1.638 on apareix l'escriptura el nom "Francesch Rollens"
Estan situats en el costat del "centre recreatiu"
Les restes del castell de Serraí (o castell de la Vall) es
pot veure encara un mur d'aquell castell, a poca distància del mas de la
Pujada, a l’esquerra de la carretera d’Hostalets i a la vora del
vell camí a Pont de Molins. Es conserva un mur d’uns 10 m. d’alçada
per 6 o 7 de llargada (obra baix-medieval, segles XIV - XV ). Una placa presenta la
inscripció: "CASTRUM SARRAGENUM VEL DE SERRAHÍ Y FABRE 1.743".
El castell de Gorgs (queden algunes restes de la muralla) era emplaçat a la vora de vell camí de Llers a Pont de Molins.
El castell d’Hortal es troba a 1 Km. a ponent de la vila de Llers, no
gaire lluny i a la dreta de la carretera d’Albanyà prop del mas de
l’Estela. En queden poques restes però veiem que era una fortalesa
petita formada per una torre i una muralla que l’envoltava. La torre
pot datar dels segles XIII - XIV. L’any 1.099 Dalmau Berenguer de
Quermançó donà al comte Bernat II de Besalú el castell d’Hortal.
Paret del castell d'Hortal
L’ermita de Sant Quirze d’Olmells es troba a 3 Km. al sud-oest
de la vila de Llers, a uns 400 m., a ponent del mas Molar i a uns altres
400 m. a migdia del mas Oliveres, aquest darrer avui deshabitat.
Actualment està en ruïnes. Pels seus voltants s’hi han trobat
fragments de ceràmica al torn ibero-romana. Consta documentat que
l’any 1.319 Guerau de Cervià prestà homenatge al bisbe de Girona
pel cens de civada dels llocs de Olivelles i de Sant Quirze en la parròquia
de Llers. Algunes restes que queden són d’època alt-medieval, pre-romàniques
(segles VIII - IX ). Fou reformada durant el segle XVIII. De la construcció
romànica es mantenen dempeus els murs laterals de la nau
i la capçalera que conserva la volta original. En el mur meridional
hi ha la porta pre-romànica, posteriorment tapiada. És d’un arc de
mig punt fet amb petites dovelles força ben tallades.
Ermita de Sant Quirze d'Olmells
Actualment tot el poble vell (barri de Llagostera), té marques de l'època
de la Guerra civil. Un del llocs que més desapercebut ha passat és
l'antic ajuntament, ja que l'únic que es veu és un rètol de
l'època que ens ho fa saber en quedar tot ell sepultat per les runes.
Queden moltes parets on es poden reconèixer antigues cases. També
queden algunes plaques informatives de l'època de Franco.
Cartell de l'època de Franco que es pot llegir:
"PROVINCIA DE GERONA
PARTIDO OFICIAL
DE FIGUERAS
VILLA DE LLERS"
Emplaçament de l'antic ajuntament
Cartell que marca on era l'antic ajuntament en data 9 de maig de 1.890
PERSONATGES RELACIONATS AMB EL POBLE
JOAN MIRET I TERRADA (1812-1891)
(Tarragona, 1.812 - Barcelona, 1.891). Advocat i propietari agrícola. Era soci de
l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, que el va nomenar
delegat per estudiar la fil·loxera a l'estranger.
L'any 1878 va escriure el llibre "Estudios sobre la Phylloxera
vastatrix". Això li va valer la consideració de ser una
de les persones més documentades en el tema. Una reial ordre li
va confiar la direcció dels treballs que s'havien de fer a
l'Empordà per destruir el focus de la plaga a la comarca.
D'aquesta experiència va sortir un altre llibre, que va publicar
l'any 1880. Es titulava "La verdad sobre la campaña de la
filoxera en el Ampurdán".
Després de provar molts mètodes contra l'insecte, va acabar
recomanant com a mètode més útil que s'arranquessin les vinyes.
Això era un problema molt greu per als rabassaires, perquè es
quedaven sense el dret a cultivar la terra perquè, d'acord amb
els contractes de rabassa morta, les terres tornarien als seus
antics propietaris.
És per això que l'equip d'en Joan Miret es va trobar molta
oposició: el 14 de juny de 1880 no va poder entrar a Hostalets de
Llers, un poble de l'Alt Empordà. La gent del poble els va rebre
cridant "A baix els matadors de vinyes".
Joan Miret va ser també un actiu promotor de línies ferroviàries,
així com diputat a corts i president de la diputació de Tarragona.
Dr. JOAQUIM CUSÍ FURTUNET
(Llers, 2 de Juny de 1.879 - Barcelona, 20 de Maig de 1.968).
Joaquim Cusí i Furtunet, va néixer a Llers un 2 de
Juny de 1.879 . Va estudiar a Figueres mentre va poder. Una vegada
acabats els estudis bàsics va seguir estudiant a Barcelona en la acadèmia
de farmàcia. Un cop finalitzà la carrera, es va decidir per posar un
laboratori a Figueres, mentre que els de la seva classe tots ho van fer
a Barcelona.
Cusí va arribar a crear els "Laboratorios
del Norte de España" que posteriorment es passaren a dir
"Laboratoris Cusí". La importància d'aquests laboratoris va
arribar a ser tan important que va ser conegut a nivell mundial pel que
fa a material terapèutic oftalmòloga. Amb el temps, no va poder
ampliar més la seva indústria i es va tenir que traslladar-se al
Masnou on actualment hi ha un dels museus farmacològics més coneguts del món.
Per al dia de la seva mort, Cusí es va fer portar expressament
un pi de Llers, on sota les seves ordres, es va tallar al seu gust.
|
